B22_LLIBERTAT VS SEGURETAT: UN FALS DILEMA?

1. Llibertat vs seguretat: uns fals dilema?

Respondre aquesta pregunta implicarà sempre un cert posicionament ideològic. Intentarem mostrar les diferents cares d’aquest prisma de la manera més neutra possible… o no.

Caricatura Clay Bennet Com a mínim ho intentarem fer de la manera més gràfica possible. I ens ajudarem de l’obra del dibuixant estatunidenc de tires còmiques polítiques Clay Bennett.

Va aconseguir ser nominat cinc vegades consecutives al Premi Pulitzer (entre 1999 i 2003), i guanyar-lo el 2002.

El 2005 va ser elegit president de l’Associació de Caricaturistes Editorials Americans.

I començarem per un dibuix que pot resumir la resposta més intuïtiva al nostre interrogant:

En la societat actual, moltes vegades, en nom de la seguretat (sigui la que sigui: personal, sanitària, econòmica…) es retallen drets, llibertats. Dit d’una altra manera, per poder escriure la paraula seguretat es retallen lletres de termes com llibertat, justícia, igualtat…

Aquesta presentació s’ha acabat d’escriure el 25 d’octubre de 2020, en mig de la pandèmia del Covid-19… Cal un millor moment per començar el debat sobre el tema llibertat vs seguretat: un fals dilema?

La por

Moltes vegades ens venen la moto de la seguretat a partir de les pors personals i col·lectives que tenim. I què millor que fomentar la por a les persones desconegudes per fomentar la insolidaritat?

Fins i tot quan el que ha d’entrar per la porta és alguna persona tan propera com el propi alumnat.

2. Sobre la llibertat

La llibertat

De manera individual o de manera col·lectiva, la idea de llibertat és un anhel molt potent en les societats contemporànies. El problema és que aquest desig ha estat permanentment vigilat i controlat per les estructures de poder. El control de la societat per part de les classes dominants ha consistit moltes vegades en tallar de soca-rel la llibertat dels pobles… L’Espanya contemporània és un testimoni excepcional d’aquest fet.

Però no sempre és igual. Quan es pregunta sobre la llibertat versus la seguretat es fa referència a l’individu, a l’ésser racional, però a matemàtiques els individus poden ser diversos elements: nombres, vectors, equacions, funcions… Així que el conceptes de llibertat i seguretat són molt diferents. Quan diem a matemàtiques que un element és lliure?

El mateix poeta romà Ovidi, en les seves històries dels déus ens parla d’idees i temes com: el dubte sobre la mateixa llibertat o els seus límits, el rapte o la presa de la llibertat, el trencament de les normes i els seus efectes, l’orgull o el sentiment de superioritat lligat a una falsa seguretat, l’autocomplaença o l’enamorament passional…

3. Sobre l’ordre

Ordre i caos

Música i soroll són dues cares de la mateixa moneda, formen part d’un mateix fenomen, el so. Si s’analitzen les dues manifestacions, la música mostra ordre i repetició, i el so desordre i caos. Aquest dos extrems són relativament fàcils d’analitzar, però el més interessant en tot el que hi ha al mig, quan es comença a perdre’s l’ordre o quan es comença a ordenar-se el caos. Necessitem tenir mesuradors que ens permetin detectar petites dosis de soroll en la música o lleugeres notes musicals en el soroll. Estem parlant de física, és evident!

4. Sobre l’equilibri

L’equilibri

És possible l’equilibri entre llibertat i seguretat? Sens dubte. Si volem un món més just i més lliure, l’equilibri és necessari. Introduïm un nou concepte, el de l’equilibri. Tampoc és un terme fàcil i el seu significat dependrà molt de l’àmbit des d’on parlem.

Molts dels processos més importants de la natura són irreversibles. Això no obstant, l’experiència posa de manifest que la majoria de reaccions químiques són reaccions reversibles.

L’equilibri químic s’assoleix quan els reactius i els productes es consumeixen i es formen a la vegada.

També parlem d’equilibri quan parlem d’economia. En el món de les empreses es parla molt de la llibertat. Hi ha llibertat quan fas el que vols. Hi ha seguretat quan hi ha control. Un dels aspectes d’aquesta llibertat fa referència als beneficis empresarials. Moltes vegades parlar de llibertat econòmica significa la defensa dels guanys personals a costa del que sigui: de les persones, del medi ambient… En el món de l’economia podríem transformar el nostre binomi en riquesa individual versus riquesa col·lectiva.

Fins i tot l’art contemporani també comença amb un dilema: bellesa apol·línia versus bellesa dionisíaca. Aquestes dues concepcions de la bellesa s’expressen al principi de l’edat contemporània en els dos moviments artístics del Neoclassicisme i del Romanticisme.

5. Sobre les normes i la diversitat

Norma i diversitat

L’existència de normes és necessària. Com exemple, el cas de les llengües en general o del català en particular. I no creieu que aquesta normalització no porta debats… Pregunteu al professorat de català sobre els diacrítics, pregunteu…

Però aquestes normalitzacions a vegades porten el risc d’oblidar la diversitat. La diversitat aporta complexitat i, per tant, riquesa.

Quantes barbaritats s’han comés i es continuen perpetrant per eliminar la diversitat!

Moltes vegades les normes ens diuen que estan fetes per protegir a les persones d’elles mateixes. Agafem un exemple: els problemes ocasionats per una mala alimentació.

Hem de menjar una dieta variada i equilibrada. Els mals costums alimentaris no només afecten l’individu, tothom ho està pagant. Una alimentació sana es tradueix en una millora de la salut de la població i en una disminució de fins a un 20% en la despesa sanitària.

Pel bé comú i pel seu propi bé, cal obligar a estudiar nutrició a tota la població?

6. Sobre el poder i la mentida

El poder

Com és el poder? quina filosofia hi ha darrera de les diferents concepcions del poder i de les diferents formes de govern? Aquest no és un debat nou. Està present en el mateixos orígens de la filosofia occidental, en les grans escoles del pensament grec… De Plató s’ha dit que era el poeta de la justícia i a Aristòtil moltes vegades se’l coneix com el mestre d’Alexandre el Gran.

El poder intimida. Tots els governs miren de mostrar-se forts i moltes vegades amb temptacions de fer servir comportaments autoritaris. Tot i que de vegades la imatge que projecten és la contrària. Sens dubte, el millor terme que podem fer servir és el de Valle Inclán: els poders, els governs, són uns vertaders “esperpentos“.

Per a Clay Bennet, Donald Trump ens seria un exemple ideal.

La mentida

Cada vegada que estem en línia, ens bombardegen imatges, articles, enllaços i vídeos que intenten explicar la seva història. Malauradament, no totes aquestes històries són certes. De vegades volen que feu clic a una altra història o anunci al seu propi lloc, d’altres volen increpar per motius polítics. Actualment és tan fàcil compartir informació! Aquestes històries circulen ràpidament i el resultat són les … fake news.

Una vegada més, Trump i també el seguidisme de la població són els grans exemples per Bennett.

7. Sobre la neutralitat

Prendre partit

Alguns debats pot ser no ens importen i podem passar de llarg. “Ha estat penal? No ha estat penal?”. O no implicar-nos massa en la discussió. Parlem de passar tangencialment per un tema. La paraula “tangent” deriva del participi de present llatí tangens, que significa “tocant”. Passar pel costat sense entrar-hi a fons.

Però quan parlem de les relacions que s’estableixen entre seguretat i llibertat no podem quedar al marge, ens afecta a tots i totes. No existeix la neutralitat. Fins i tot en les relacions que aquest debat pot establir amb la tecnologia. La tecnologia no és neutra. El disseny o la programació de les tecnologies poden crear biaixos d’accés que provoquin situacions injustes. Per una banda, l’accessibilitat a les solucions tecnològiques ha de garantir un desenvolupament igualitari. Per altra banda, la sobirania tecnològica ha de permetre un major control ciutadà de les tecnologies i, especialment, sobre els governs.

Pot ser afirmar que “Viure vol dir prendre partit” és més que repetir una cantarella… O, com més o menys deia el pensador i polític italià Antonio Gramsci: Odio els indiferents.